EXPOSICIÓ 120 ANIVERSARI ALFRED FIGUERAS
PRÒLEG
HORARIS / CONTACTE
CATÀLEG DE QUADRES
BIOGRAFIA
EXPOSICIONS INDIVIDUALS

Amb el títol, de santfruitosenc il·lustre acabat d'estrenar, i ben merescut, que l'hi ha estat atorgat per part de l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages, inaugurem l'Exposició del nostre pintor Alfred Figueras Sanmartí, amb motiu del cent vintè aniversari del seu naixement.

Aquesta exposició ens brinda la possibilitat de veure representada totes les etapes de la seva obra artística: des dels primers dibuixos de l'època d'estudiant a Belles Arts de Barcelona, fins a les últimes obres; alhora les diferents disciplines que va emprar: pintura, aquarel·la, dibuix i gravat.

En el seu conjunt observarem una evolució estilística homogènia i molt coherent amb els mestres que ell admirà. La seva passió per Cézanne es fa palesa en llurs obres. Parteix d'un constructivisme rigorós amb el gust pels colors terrosos rogencs i argentats que anirà enriquint amb un cromatisme més afinat i més ric.

La seva carrera artística es va desenvolupar sense transicions brusques; tot el contrari, amb petits matisos va anar evolucionant cap a una depuració formal plena de subtileses.

Figueras va néixer a Sant Fruitós de Bages l’any 1898. Quan tenia catorze anys, es traslladà a Barcelona amb la seva família. La seva vocació per la pintura es desvetllà de ben jove, per això l’any 1917 ingressa a l’Escola de Belles Arts a la Llotja, on va rebre la influència del professor Francesc Labarta. És l'any de l'Exposició d'Art Francès al Palau de Belles Arts que tant impacte va causar a Barcelona.

Freqüentà el Cercle Artístic de Barcelona i amplià la seva formació a la Grande Chaumière a París. Compaginà els estudis amb el treball de dependent a la botiga dels seus pares i més tard treballà de dibuixant a la Mancomunitat de Catalunya. Començà a participar en mostres col·lectives.

Figueras fou un home immers en les inquietuds artístiques de la seva època. Va prendre part activa en la creació de "L'Agrupació Noucentista", amb la qual es dóna a conèixer l'any 1924. Prestigiosos crítics com Folch i Torres, Rafael Benet, Joan Sacs etc. van dedicar-li excel·lents elogis. Va ser una data clau per aquest artista, que decideix dedicar-se plenament a la pintura.

Podem dir, doncs, que Figueras pertany a la munió d'artistes noucentistes de la segona Generació, la del 1917, que van assumir el cézanisme com a bandera enfront de l'academicisme regnant.

Per motius polítics, el 1925 va exiliar-se a Alger, alternant amb viatges al Rosselló i a la Provença. Aquells anys per terres algerianes li van comportar una gran activitat artística, pedagògica i de relacions humanes. Va conèixer l’Alba, una noia catalana, que vivia a aquella ciutat des de la infància i que va acabant sent la seva muller. Fundà l'Académie Arts, des d'on va desplegar una interessant tasca cultural. L'any 1930 l’acadèmia es transformà en el Cercle des Arts d'Alger. Va fer-hi valuoses amistats: Le Corbusier (el qual li dissenyà la casa), Albert Marquet, Gabriel Audisio, Tsugouhara Fujita, i el jove Albert Camus entre altres. Allà va descobrir una nova dimensió estètica del mediterranisme, que va fer que en quedés captivat per sempre més.

El 1929, va tenir lloc la seva primera exposició individual a Catalunya, a les Galeries Laietanes de Barcelona. Un any més tard va retornar a Catalunya i va fixar la residència a Barcelona, la qual la va alternar amb la d’Alger, Sant Fruitós de Bages i Eivissa. Alger ja formaria part per sempre més del seu món. D'altra banda, el seu nomadisme el féu viatjar a Mallorca, la Costa de Provença i novament viatjà a París. Incansable rodamón però també home profundament arrelat a la seva terra, mai no deixà de prendre part en les manifestacions artístiques i culturals del seu país malgrat que se'n trobés lluny.

La producció artística d'aquell moment, estigué marcada per una evident influència de Cézanne, la qual mai no va abandonar.

L'activitat artística de Figueras quedà estroncada, com tantes d’altres per la tragèdia de la guerra. A finals de 1936, es reclogué a Sant Fruitós de Bages amb la seva família. La repressió i la inacabable dictadura que van seguir la guerra van afectar profundament Alfred Figueras, un home de diàfanes conviccions catalanistes i liberals. La producció pictòrica d'aquesta època és més aviat escassa, ja que va combinar l'activitat artística amb el treball de la terra.

Pels volts de l’any 1945 va començar una nova etapa. Va tornar a la seva activitat artística, s'instal·là a Barcelona i va reaparèixer a les sales barcelonines. Té lloc la gran exposició individual a les Galeries Reig la qual marca l'etapa de maduresa de la seva trajectòria artística. Va continuar fidel al rigor constructiu, si bé s'hi pot apreciar una major varietat cromàtica.

A  l’any 1946, ja plenament incorporat a la vida artística, Figueras participa en la creació del "Cercle Maillol", que tan important va ser per la plàstica catalana, i dos anys després n'assolí la presidència.

El 1947 tornà a Alger on treballà intensament en una idea que ja tenia madurada i clarament definida: editar una sèrie de gravats evocadors de la seva experiència algeriana. Els titulà Images d'Alger. Es tracta d'un àlbum de 20 aigua-forts, editat el 1948 sota el padrinatge del Govern General d'Algèria. Hi representà les seves impressions directes del país, però associades a extractes dels llibres Amynthas i Les Nourritures terretres de l'escriptor André Gide, al qual feia just un any que s'havia concedit el Premi Nobel de literatura. L'Alger que Gide evocava amb paraules precises, Figueras el traduí en dibuixos d'una força equivalent i en perfecta simbiosi. La delicadesa d'aquests dibuixos concorda exactament amb el lirisme refinat i l'estil pur i transparent de Gide.

Les Images d'Alger, com podem apreciar en l’audiovisual, es resolen amb línies sinuoses, però justes i precises, tenen un dibuix-desdibuix d'arabesc equilibrat, un traç oportú alhora fluent i meditat. Van tenir una extraordinària difusió: Catalunya, França, Algèria, Marroc etc.  André Gide, Raoul Dufy, Albert Camus, Jean Cocteau i Le Corbusieur entre altres personatges es van dirigir a Figueras amb elogis encomiàstics, mitjançant les cartes que podem veure en aquesta exposició.   Alhora en van parlar moltes publicacions de renom, i molts Museus i Biblioteques van adquirir-ne exemplars. Les Images d'Alger van ser una obra clau en la seva vida artística. I el 1949 el Govern Francès va condecorar l’Alfred Figueras amb les Palmes Acadèmiques.

Al mateix temps el Govern francès, li va concedir una beca per fer una estada a Paris. També el Govern xerifià el convidà al Marroc l'any 1950 per fer-hi una llarga estada. Li va posar a la seva disposició els estudis de Fes i Marraqueix.  En mostrà aspectes variats de la vida quotidiana, que tant bé coneixia. No hi ha cap concessió a l'ornament inútil, cap pinzellada no hi és sobrera o gratuïta.

Sempre a la recerca de nous paisatges, a partir de l'any 1955 fins al final de la seva vida, que es produí l'any 1980, va viatjar a diferents indrets de l'interior de l'Estat espanyol: Toledo, Salamanca, Segòvia, Valladolid i també de l'exterior: Estocolm, Tailàndia i l'Índia. Sempre tornava al Mediterrani, tant si era Barcelona com Almeria, Provença, Eivissa, la Costa Brava, Algèria, o Grècia. Va representar el Mediterrani sencer d'una riba a l'altra, d'Europa a l'Àfrica. Aquests anys els dedicà a treballar silenciosament, s'abocà principalment al paisatge que serà cada cop més esquemàtic i sintètic. Aquesta producció serà exposada a la Sala Parés en diverses ocasions. Ho podem apreciar en les representacions "Salamanca", “Estocolm” i ja més tardana i depurada “Port de mar. Eivissa”. Se'n faran ressò Alexandre Cirici, Rafael Santos Torroella, Daniel Giralt Miracle, Francesc Fontbona, i Francesc Miralles entre molts altres.

Figueras va defugir sempre els temes triomfalistes i grandiloqüents. La seva iconografia remet als seus moviments geogràfics i al seu univers quotidià. Temes infantils i figures de l'entorn familiar, principalment de l’Alba, la seva muller i els seus fills, també personatges propers a l'artista són captats en actituds d'una gran espontaneïtat. Figures que treballen o en repòs, que somien o dormiten, són tractades en aquella atmosfera suau i íntima. Les natures mortes amb elements senzills, casolans, paisatges urbans, rurals i marines. Els temes africans són tractats sense exotismes gratuïts: presenta aquell món, que ell tant coneixia en el seu quefer diari. Tot el conjunt ens transmet una entranyable emotivitat que atorga la justa correspondència de la qualitat humana del seu art.

Totes aquestes característiques activades per una tenacitat i esforç en el seu treball, fan d'Alfred Figueras un artista cabdal dins de l'art català del segle XX.

 

Maria Assumpta Sala i Esquius

CARRETERA DE VIC, 66

SANT FRUITÓS DE BAGES

 

Del 14 de setembre de 2018

al 11 de gener de 2019

HORARI

 

De dimecres a divendres, de les 17h. a les 20h.

Dissabte, de les 10h. a les 13h. i de les 17h. a les 20h.

Diumenge, de les 10h. a les 13h.

 

12 d’octubre, 6 i 8 de desembre de 2018 i 5 de gener de 2019,

obert de les 10h. a les 13h.

 

1 de novembre, 26 de desembre de 2018 i, 6 de gener de 2019,

tancat